28 de novembre 2010
Vall de l'Aude, Catalunya Nord

COVA DE NOM SECRET

1 2 km de galerias.
Sols es visita amb el guia.
La cova esta superprotegida casi desde que es va descubrir, per tant está casi intacta.
Esta tancada amb una porta de ferro i candau, i conectada amb la policia local, per que ningu hi entri sense permis. El permis, si es que t'el donen, triga entre 1 i mig a 2 anys de espera, dons sols admiteixen 10 grups al any de maxim 8 personas. Es reserva integral.
Esta tan protegida que el nom de la cova es casi secret, o sigui, que no surt per els buscadors, i em varen dir que no ho digues.
Tot aixo, por semblar exagerat, pero no ho es, dons es tan tan fràgil, hi han tantes estalactites fàcils de trencarse, que si baixesin la guardia no duraria gaire el estat original que te ara.
Aixis, que hem sigut molt afortunats de poder-hi anar.
El guia, que es molt amable, (i no el veureu, dons em va demanar que no publiques les seves fotos), no ens va deixar fer fotos fins arribar al nostre objectiu del dia, la sala blava, on les formacions son de aquest color degut al coure.
Tota la cavitat es de roca de marbre, i les formacions son blanques fetes de cristalls de calcita que brillen espectacularment, llástima que aixo casi no es veu a les meves fotos.

varem anar:
Josep Herreries
José Ramón Sánchez Centeno
Emilia Doña
Siscu Rise
Jordi Farriol
Maria
Nuria Zendrera
El nostre guia que vol l'anonimat


la sala dels Blaus

La formacio estrella de la cavitat, dos discos separats per un moviment sismic, (¿ ... ?)
segons em va explicar el amic francès que ens va fer de guia.

Alfons

Emilia

Jordi Farriol

Josep Herrerias

Josep i Ciscu

Nuria

Siscu

Ramon

Les meves botes

Siscu

Alfons


Ramon


pasant per el cami marcat

excéntricas

detall de la anterior foto

Una paret molt ben decorada

detall de la anterior foto

Surgencia (font subterrania)

C rani i os de un Os Cavernari, 40.000 anys d'antiquitat

La semyal de les urpes de l'Os Cavernari

Les pedres del cami recobertes de calcita

Josep Herrerias

Emilia

Maria de Caldes de Monbui

Jordi Farriol i Maria

Siscu

A la sortida

Per entrar-hi hi ha un cami tan empinat i relliscos que a mi em va fer una mica de por de relliscar.
Sort que hi havien unes arrels a on el podies anar agafant.

feia una mica de fred pero amb l'activitat no ho notesd gaire...

ENCARA TINC MES FOTOS PER POSAR, SI LES VOLEU VEURE TORNEU DESPRES DEL PONT
uNA ABRAÇADA A TOTOS,NURIA

Página anterior