ESPELEO


L'armari del local del GERS
(Grup Espeleòlogic de Recerques Subterrànies)

AVENC DE LA FALCONERA. Garraf, nit de la GRAN LLUNA, dissabte 12 de Novembre 2016

Ahir vaig tornar a la Falconera.
De nit i amb lluna plena. Varem aparcar al poblet del Garraf. Per arribar ens vam perdre bastant, dons no hi ha camí clar, però la intuïció i el saber fer del company i amic Jordi ens va portar a la meva amiga i companya Magda i a una servidora, a aquest lloc màgic on hi ha unes anelles per instal·lar el nus de capçalera de pou i poder baixar per la corda a l'avenc de la Falconera. (La Falconera és un riu subterrani i és l'únic riu del massís del Garraf, que desemboca a nivell de mar a una cova marina sota l'avenc).
El mar brillava platejat a baix del penya-segat, (bastant a baix). A l'horitzó, la petita llum d'un vaixell i una mica més amunt, un planeta (o un estel) molt brillant.
Vam anar descendent els tres al crit de LLIURE ! Aquesta veu que t'avisa que tens la corda lliure per a tu. La lluna, i a baix el mar d'ones platejades, inundaven els sentits.
Les roques no eren llises, sinó escultures afilades, entrant i sortint, erosionades pel salitre i el vent marí. Havies d'anar amb molta cura perquè la corda no les fregués, apartant-te amb peus, cames, mans i braços mentre anaves baixant. De sobte la roca s'obria en una gran esquerda, i et ficaves a l'avenc.
La corda que havia instal·lat el Jordi ens va anar portant en successius fraccionaments fins a la gran sala inclinada amb sòl de sorra i pedretes que baixa en pendent cap al mar.
Aquesta sala és impressionant: una finestra alta i ampla com una casa de molts pisos que dóna al mar i al cel, i ahir, a la lluna, el mar platejat i l'estel–planeta.
Allí et mous amb la baga de seguretat per una corda molt llarga estil passamà, amb algun nus per no relliscar de cop i algun llaç per ancorar-te a fer una paradeta per admirar aquesta meravella de la natura. Al mig té nuada una altra corda que ve de la roca (de l'altra paret d'enfront de la sala) per què no baixis massa i et no donis un capbussó.
Seguim baixant per la corda i arribem fora de la cova ja a tocar de l'aigua. Allí segueix un altre passamà que porta a un petit graó on caben 2, ( el tercer es queda una mica més amunt)... i allí ens parem a gaudir del magnífic privilegi de poder-hi estar, en aquesta serena nit de lluna plena quan tots els pronòstics del temps anunciaven núvols.
Que bonic.
Que bonic és estar viu, que bonic per mi és tenir "gairebé" 67 anys i poder donar-me aquesta dansa amb la corda que és l'espeleologia. Un ball que et porta a llocs on pocs, molt pocs, podem arribar i et deixa veure que de vegades tens " LA PURA VIDA" a les portes de casa teva.
Vilanova, un bell diumenge davant del mar.
Nuria Zendrera

 

AVENC DE LA FALCONERA. Garraf, noche de la GRAN LUNA, sábado 12 de Novembre 2016

Ayer volví a La Falconera.
De noche y con luna llena. El mar brillaba plateado abajo del acantilado, (bastante abajo).
La luz del mástil de un velero en el horizonte y un poco más arriba, un planeta o una estrella, cuyo nombre averiguaré.
Habíamos aparcado en el pueblecito del Garraf y para llegar nos perdimos bastante pues no hay camino claro, pero la intuición y el saber hacer del compañero y amigo Jordi nos llevó a mi amiga y compañera Magda y a una servidora a ese lugar mágico donde hay unas anillas para instalar el nudo de cabecera de pozo y poder bajar por la cuerda al avenc de La Falconera. (La Falconera es un río subterráneo y es el único río del macizo del Garraf y desemboca a nivel de mar en una cueva marina debajo del avenc.).

Fuimos descendiendo los tres al grito de ¡LLIURE!. Esa voz que te avisa que tienes la cuerda libre para ti. La luna, el mar de ondas plateadas abajo a lo lejos, inundaban los sentidos.
Las rocas no eran lisas, sino afiladas esculturas entrantes y salientes erosionadas por el salitre y el viento marino, y tenías que ir con mucho cuidado para que la cuerda no las rozara, apartándote con pies, piernas, manos y brazos mientras ibas bajando. De pronto la roca se abría en una gran grieta, y te metías en el avenc.
La cuerda que había instalado el Jordi nos fue llevando en sucesivos fraccionamientos hasta la gran sala inclinada con suelo de arena y piedrecitas que baja en pendiente hacia el mar.
Esta sala es impresionante: Una ventana alta y ancha como una casa de muchos pisos da al mar y al cielo, y ayer, a la luna, el mar plateado y la estrella –planeta.
Allí te mueves con la baga de seguridad por una cuerda muy larga estilo pasamanos, con algún nudo, algún lazo para anclarte, y en medio tiene anudada otra cuerda que viene de la roca (de la pared de enfrente de la sala) para que no baje demasiado y te des un chapuzón.
Bajamos por esa cuerda y llegamos afuera de la cueva ya muy cerca del mar. Allí sigue un pasamanos que lleva a un pequeño escalón donde caben 2, (el tercero se queda un poco más arriba)... y allí nos paramos a disfrutar del magnífico privilegio de poder estar allí, en una noche de luna llena despejada cuando todos los pronósticos del tiempo anunciaban nubes.
Qué bonito.
Qué bonito es estar vivo, que bonito para mi es tener “casi” 67 años y poder darme esta danza con la cuerda que es la espeleología. Un baile que te lleva a sitios donde pocos, muy pocos, pueden llegar y te deja ver que tienes “LA PURA VIDA” a las puertas de tu casa.
Vilanova, un bello domingo delante del mar.


Decembre 2009, Avenc Marcel, Garraf

TORNAR A FER ESPELEO

22 de desembre 2008

Als 40 anys em vaig iniciar a l'espeleologia amb el grup GET de Vilanova i La Geltru. Primer vaig fer el curset d'aprenentatge i amb ell va començar una de les etapes mes feliçes de la meva vida. Va ser com un renaixement de les meves facultats, tan físiques com psiquiques. Amb la espeleo aprens a superarte casi sense tenir que plantejarte-ho. Si tens que pujar la corda, ho tens que fer i punt. Hi han els companys abaix, esperant que tu diguis ¡lliure! i els hi deixis pas. I tu vas fent i sense cap altre problema al cap que respirar pausadament, y sense presa anar pujant fins arribar a veure la llum del sol o la lluna. Y quan surts, t'estires a l'herba, feliç de haver estat a uns llocs meravellosos a les entranyes de la Mare Terra, feliç de haver arribat i absolutament contenta de tu mateixa.
Per raons de salut i despres per diverses circunstancies de la vida vaig deixar la espeleo uns anys. Als 59 vaig recomençat una altra vegada. Per la meva falta de practica em vaig apuntat a un curset per reciclarme,
organitzat per el Gers (Grup Espeleòlogic de Recerques Subterrànies).
Ara he fet els 60, i seguiexo cada vegada amb mes ganes, dons aixo a mi em senta de meravella, moltes endorfines i disfrutar dia a dia de la vida, de les grans i de les petites coses.

A los 40 años me inicié a la espeleología con el grupo GET de Vilanova y La Geltru. Primero hice el cursillo de aprendizaje y con él empezó una de las etapas mas felices de mi vida. Fue como un renacimiento de mis facultades, tan físicas como mentales. Con la espeleo aprendes a superarte casi sin tener que plantejartelo. Si tienes que subir la cuerda, lo tienes que hacer y punto. Estan los compañeros abajo, esperando que tú digas ¡libre! y les dejes paso . Y tú vas haciendo, sin ninguno otro problema en la cabeza  más que respirar pausadamente, y sin prisa ir subiendo hasta llegar a ver la luz del sol o la luna. Y cuando sales, te estiras a la hierba, feliz de haber estado en unos lugares maravillosos en las entrañas de la Madre Tierra, feliz de haber llegado y absolutamente contenta de tú misma.
Por razones de salud y después por  diversas circunstancies de la vida, dejé la espeleo unos años. A los 59 empecé otra vez. Por mi falta de practica me apunté a un cursillo para reciclarme, organizado por el Gers (Grup Espeleòlogic de Recerques Subterrànies).
Ahora he hecho los 60, y sigo cada vez con mas ganas, pues esto a mi me sienta de maravilla, muchas endorfinas y disfrutar día a día de la vida, de las grandes y de las pequeñas cosas.


La serra del Moncau, al fons, els Pirineus

La entrada de la cova Simanya gran


Merce, Jordi, Albert, Bengo,  (Avenc del Llest)


Mercé a les Escletxes del Papiol

9 de marzo 2010
... El fin de semana estuve de espeleo, el sábado entrenando en les escletxes del Papiol, y el domingo en el avenc de l'abad Escarré, una sima preciosa junto a una pedrera que se lo quiere comer. Las pedreras son de unos orcos que se comen las montañas como si fueran pasteles, y que, donde había una montañas de roca caliza (de un sistema cársico), con bosques y cuevas, dejan una explanada inmensa de tierra pisada. Yo con mis amigos espeleólogos estamos en guerra contra dos pedreras muy poderosas y mafiosas que nos muerden nuestros lugares sagrados.

¡Ah, y aparte de velar por los murciélagos ahora también hemos de encontrar unas pequeñas ranitas azules, muy escurridizas y casi imposibles de ver. Alguien vio una hace tiempo en el avenc  l'Abad Escarré, donde fuimos. Si pudiéramos demostrar con unas fotos que viven allí, entonces seguramente el avenc estaría salvado, por el tema de la biodiversidad...


La gran boca de la Penne Blanche

La Dalia a l'avenc de Cal Sadurní

Excentriques a l'Alsina Gran

La Llenca del Serrano, a Tous, Valencia

Juny 2013 Curs de barrancs amb el GET de Vilanova.
¿Selva del Amazonas? ¿Una illa del Trópic? ¡No!: Muntanyes de Prades, Tarragona.



Puente de Ronda

 

COVA SIMANYA

ESCLETXES DE PAPIOL

AVENC DEL LLEST

AVENC DE L'ALSINA GRAN

AVENC DE CAL SADURNI

AVENC DELS ESQUIROLS

LA PENNE BLANCHE

AVENC JORDI VERDIELL

LA YENCA DEL SERRANO I LA SIMA DEL CAMPILLO

AVENC DELS GUERRILLERS


AVENC DE L'ARAGAI 

AVENC DE L'ESPLUGA


AVENC MARCEL

AVENC DE LA CARBONERA   AMB EL ERE DE L' EAC 
Enllaç a la pàgina d'en RAMON CAÑELLES

AVENC DELS HERÈTIQUES   AMB EL ERE DE L' EAC
Enllaç a la pàgina d'en RAMON CAÑELLES


AVENC DE L'ARCADA GRAN  AMB EL  
GEXXI 
BLOG DE JOAN MONTOYA (GEXXI)

AVENC DELS POUETONS AMB EL  GEXXI      (en construcció)
BLOG DE JOAN MONTOYA (GEXXI)

AVENC DEL LLEST     Cumple del bon amic GALDÓN

SORTIDA A VALENCIA, LA YENCA DEL SERRANO
I LA SIMA DEL CAMPILLO
    AMB EL ERE DE L' EAC
Enllaç a la pàgina d'en RAMON CAÑELLES:
http://www.laboratorideviatges.cat/HTML-UEP-LAB/ESPELEO20091003TOUS/index.htm

AVENC DELS GUERRILLERS  AMB EL GEXXI

AVENC DE SANT OU
 
Maig 2010

JORNADES PER DONES de TECNIFICACIÓ EN ESPELEOLOGIA  Maig 2010

ESPELEOBLOG, Blog del Jordi Trujillo

COMPETICIO TPV SABADELL  25 Oct 2009 
(TPV, Tècniques de Progressió Vertical)

COMPETICIO TPV TERRASSA  4 Juliol 2010

COMPETICIO TPV CORBERA   12 Setembre 2010

CAMPEONAT DE ESPANYA DE TPV A EIVISSA  3-4 Octubre 2010

LASTUR (Euskadi)    Agost 2010

LEIZETA 5, LASTUR (Euskadi)   Novembre 2010

GRANDS CANALETTES, Le Conflent, (Catalunya Nord, França)  13 Novembre 2010

COVA DE NOM SECRET, vall de l'Aude, (Catalunya Nord, França)   28 Novembre 2010

Primer pou de l'Esquerrá i Avenc de la Parrilla, Begues, Garraf   6 Març 2011

Com es un circuit de TPV

VÍA FERRADA de CENTELLES   29 Gener 2011, 20 Octubre 2013

AVENC DE SANT MARÇAL   18 de Març 2012

Página 1   Página 2   Página 3   Página 4      Página 5

Página de inici
Página del meu fill Daniel
El Holandés errante
Per contactar amb la nuria